dilluns, 17 de desembre del 2012

EL CANT DE LA SIBIL·LA

EL CANT DE LA SIBIL·LA



El cant de la Sibil·la és l’element tradicional més característic de la celebració de la Nit de Nadal a Mallorca.

A l’antiguitat, les sibil·les eren dones que tenien el do d`endevinar el que succeiria. El cant de la sibil·la representa la llegendària Sibil·la d’Eritrea. Profetitza la segona vinguda de Jesús, al final del temps, per a jutjar totes les persones, anunciant els horribles signes que el precediran.

Aquest cant religiós i popular va arribar a Mallorca amb la Conquesta del Rei en Jaume. En aquell temps era cantat a molts indrets d’Espanya, França i Itàlia, però actualment només perdura a l’Alguer (Sardenya) i a Mallorca.

Inicialment es cantava en llatí, i eren sacerdots els qui ho feien, però, amb el temps, sorgiren versions en català.

Actualment sol ser cantat per una dona o bé un nin o nina que, des de la trona, entona, sense acompanyament musical i amb una melodia de cert caire morisc, les estrofes del terrible oracle. Entre les estrofes, l’orgue interpreta un interludi. El sibil·ler duu un sumptuós vestit i sosté amb les dues mans una espasa lluent.

Acabat el cant, amb l’espasa enlaire, fa el senyal de la creu. Antigament solia també tallar un fil que sostenia enfilalls de neules que queien damunt la gent provocant l’aldarull, especialment dels més joves. També era costum despenjar amb l’espasa una coca penjada sobre el sibil·ler que era el premi que li pertocava.


El jorn del judici
parrà el que haurà fet servici.

Jesuscrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada un lo just darà.

Ans del judici l’Anticrist vindrà
i a tot lo món torment darà
i se farà com Déu servir
i qui no el crega farà morir.

Gran foc del cel davallarà,
Mars, fonts i rius, tot cremarà.
Daran los peixos horribles crits
Perdent los seus naturals delits.


Lo sol perdrà la claretat,
mostrant-se fosc i entelat;
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.

Lo seu regnat serà molt breu;
en aquell temps sots poder seu
moriran màrtirs tots a un lloc
aquells dos sants, Elies i Enoc.

Als bons dirà: -Fills meus, veniu!
Benaventurats posseïu
el regne que està aparellat
des que lo món va esser creat!

Als mals dirà molt agrament:
-Anau, maleïts, en el turment!
anau, anau, al foc etern
amb vostro príncep de lo infern!

Oh humil Verge! Vós qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vostro Fill vullau pregar
que de lo infern nos vulla guardar.

El jorn del Judici
parrà el qui haurà fet servici.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.