dilluns, 17 de desembre de 2012

EL CANT DE LA SIBIL·LA

EL CANT DE LA SIBIL·LA



El cant de la Sibil·la és l’element tradicional més característic de la celebració de la Nit de Nadal a Mallorca.

A l’antiguitat, les sibil·les eren dones que tenien el do d`endevinar el que succeiria. El cant de la sibil·la representa la llegendària Sibil·la d’Eritrea. Profetitza la segona vinguda de Jesús, al final del temps, per a jutjar totes les persones, anunciant els horribles signes que el precediran.

Aquest cant religiós i popular va arribar a Mallorca amb la Conquesta del Rei en Jaume. En aquell temps era cantat a molts indrets d’Espanya, França i Itàlia, però actualment només perdura a l’Alguer (Sardenya) i a Mallorca.

Inicialment es cantava en llatí, i eren sacerdots els qui ho feien, però, amb el temps, sorgiren versions en català.

Actualment sol ser cantat per una dona o bé un nin o nina que, des de la trona, entona, sense acompanyament musical i amb una melodia de cert caire morisc, les estrofes del terrible oracle. Entre les estrofes, l’orgue interpreta un interludi. El sibil·ler duu un sumptuós vestit i sosté amb les dues mans una espasa lluent.

Acabat el cant, amb l’espasa enlaire, fa el senyal de la creu. Antigament solia també tallar un fil que sostenia enfilalls de neules que queien damunt la gent provocant l’aldarull, especialment dels més joves. També era costum despenjar amb l’espasa una coca penjada sobre el sibil·ler que era el premi que li pertocava.


El jorn del judici
parrà el que haurà fet servici.

Jesuscrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada un lo just darà.

Ans del judici l’Anticrist vindrà
i a tot lo món torment darà
i se farà com Déu servir
i qui no el crega farà morir.

Gran foc del cel davallarà,
Mars, fonts i rius, tot cremarà.
Daran los peixos horribles crits
Perdent los seus naturals delits.


Lo sol perdrà la claretat,
mostrant-se fosc i entelat;
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.

Lo seu regnat serà molt breu;
en aquell temps sots poder seu
moriran màrtirs tots a un lloc
aquells dos sants, Elies i Enoc.

Als bons dirà: -Fills meus, veniu!
Benaventurats posseïu
el regne que està aparellat
des que lo món va esser creat!

Als mals dirà molt agrament:
-Anau, maleïts, en el turment!
anau, anau, al foc etern
amb vostro príncep de lo infern!

Oh humil Verge! Vós qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vostro Fill vullau pregar
que de lo infern nos vulla guardar.

El jorn del Judici
parrà el qui haurà fet servici.


dilluns, 12 de novembre de 2012

TEMPS D'ADVENT





En la religió cristiana, s'anomena advent el període de desembre previ a Nadal. Dura quatre setmanes que es poden marcar amb espelmes. És la preparació espiritual per a una de les festes més importants del calendari cristià. Durant aquest període és quan es dóna menjar al tió de Nadal. En la tradició anglosaxona que s'està imposant, hi ha calendaris infantils amb xocolates que es mengen cada dia. Taula de continguts Etimologia La paraula de "advent" prové del llatí i vol dir "arribada"; i la frase "adventus Redemptoris" vol dir "arribada del Redemptor". En el cas cristià, "advent" s'associa amb l'arribada del Nadal, que es correspon al naixement de Jesucrist. Significació cristiana L'advent dura de 21 a 28 dies, atès que se celebren els quatre diumenges més pròxims a Nadal. Marca l'inici de l'any litúrgic a gairebé totes les confessions cristianes. Va ser iniciada per Abraham. Durant aquest període, els feligresos, terme que es refereix a persones que pertanyen a una parròquia i hi són fidels, es comencen a preparar per celebrar la commemoració del naixement de Jesucrist i per renovar l'esperança en la segona Vinguda de Crist Jesús, al final dels temps. Tradicions Corona d'advent Durant l'advent, en certes cultures hom prepara a cada llar i a l'església una corona de flors, anomenada corona d'advent, amb quatre espelmes, una per a cada diumenge d'advent. Hi ha una petita tradició d'advent: a cada una d'aquestes quatre espelmes s'assigna una virtut que s'ha de millorar en aquesta setmana, per exemple: la primera, l'amor; la segona, la pau; la tercera, la tolerància; i, la quarta, la fe. Espelmes En el segle XIX, a Baviera (Alemanya), durant els dies d'advent, dia a dia, es recordava l'arribada del Nadal amb espelmes, traços de guix o decorant els dies del calendari amb guarnicions nadalenques. Calendari d'advent El primer calendari d'advent que es coneix era del 1851[1] i es va pintar a mà. El 1908, Gerhard Lang edità el primer calendari d'advent imprès, que va tenir molt d'èxit. Contenia vint-i-quatre estampes, com petites postaletes, on normalment hi havia un personatge religiós dibuixat: sants, la Mare de Déu, etc., que cada dia s'anaven enganxant al calendari. Més tard, per allà els anys 20, s'incorporaran en els calendaris d'advent 24 finestretes, una per a cada dia, a darrere de les quals s'amagaria una xocolatina. Temps d'advent Començament: L'Advent és el començament de l'any litúrgic, i comença el diumenge següent de la festa de Jesucrist. Fi: Advent ve d' "adventus", o sigui, vinguda, arribada, proper al 30 de novembre i acaba el 24 de desembre. Forma una unitat amb Nadal i l'Epifania. Color: La litúrgia en aquest temps és morada. Sentit: El sentit de l'advent és avivar en els creients l'espera del Senyor. Duració: Dura 4 setmanes. Parts: Es pot parlar de 2 parts en l'advent: des del primer diumenge el 16 de desembre, amb marcat caràcter escatològic, mirant la vinguda del Senyor al final dels temps; des del 17 de desembre al 24 de desembre, és l'anomenada "Setmana Santa" del Nadal, i s'orienta a preparar més explícitament la vinguda de Jesucrist, en la història del Nadal. Personatges: Les lectures bíbliques d'aquest temps d'advent estan tretes sobretot del profeta Isaïes (primera lectura), també es recullen els passatges més profètics de l'Antic Testament assenyalant l'arribada del Messies. Isaïes, Joan Baptista, i Maria de Natzaret són els models de creients que l'Església ofereix als fidels per preparar la vinguda de Jesús.