EL CANT DE LA
SIBIL·LA
El cant de
la Sibil·la és l’element tradicional més
característic de la celebració de la Nit de Nadal a
Mallorca.
A
l’antiguitat, les sibil·les eren dones que tenien el do
d`endevinar el que succeiria. El cant de la sibil·la
representa la llegendària Sibil·la d’Eritrea.
Profetitza la segona vinguda de Jesús, al final del temps, per
a jutjar totes les persones, anunciant els horribles signes que el
precediran.
Aquest cant
religiós i popular va arribar a Mallorca amb la Conquesta del
Rei en Jaume. En aquell temps era cantat a molts indrets d’Espanya,
França i Itàlia, però actualment només
perdura a l’Alguer (Sardenya) i a Mallorca.
Inicialment
es cantava en llatí, i eren sacerdots els qui ho feien, però,
amb el temps, sorgiren versions en català.
Actualment
sol ser cantat per una dona o bé un nin o nina que, des de la
trona, entona, sense acompanyament musical i amb una melodia de cert
caire morisc, les estrofes del terrible oracle. Entre les estrofes,
l’orgue interpreta un interludi. El sibil·ler duu un
sumptuós vestit i sosté amb les dues mans una espasa
lluent.
Acabat el
cant, amb l’espasa enlaire, fa el senyal de la creu. Antigament
solia també tallar un fil que sostenia enfilalls de neules que
queien damunt la gent provocant l’aldarull, especialment dels més
joves. També era costum despenjar amb l’espasa una coca
penjada sobre el sibil·ler que era el premi que li pertocava.
El jorn del
judici
parrà
el que haurà fet servici.
Jesuscrist,
Rei universal,
home
i ver Déu eternal,
del cel
vindrà per a jutjar
i a cada un
lo just darà.
Ans
del judici l’Anticrist vindrà
i a tot lo
món torment darà
i se farà
com Déu servir
i qui no el
crega farà morir.
Gran foc del
cel davallarà,
Mars, fonts
i rius, tot cremarà.
Daran los
peixos horribles crits
Perdent los
seus naturals delits.
Lo sol
perdrà la claretat,
mostrant-se
fosc i entelat;
la lluna no
darà claror
i tot lo món
serà tristor.
Lo seu
regnat serà molt breu;
en aquell
temps sots poder seu
moriran
màrtirs tots a un lloc
aquells dos
sants, Elies i Enoc.
Als bons
dirà: -Fills meus, veniu!
Benaventurats
posseïu
el regne que
està aparellat
des que lo
món va esser creat!
Als mals
dirà molt agrament:
-Anau,
maleïts, en el turment!
anau, anau,
al foc etern
amb vostro
príncep de lo infern!
Oh humil
Verge! Vós qui heu parit
Jesús
Infant aquesta nit,
a vostro
Fill vullau pregar
que de lo
infern nos vulla guardar.
El jorn del
Judici
parrà
el qui haurà fet servici.
