dijous, 23 de maig de 2013

LES FESTES CRISTIANES -PERÍODES DE L'ANY LITURGIC-

Temps ordinari: De durada variable, entre el diumenge de Pestecosta i el primer diumenge d'Advent.
Temps d'Advent: Preparació per al naixement de Jesús: quatre setmanes abans de Nadal.
Temps després de l'Epifania: De durada variable, fins al comenxament de la Quaresma.
Dimecres de cendra: Inici de la Quaresma (quaranta dies abans del diumenge de Rams).
Temps de Quaresma: Quaranta dies fins el diumenge de Rams.
Diumenge de Rams: Entrada de Jesús a Jerusalem.
Dijous Sant: Institució de l'Eucaristia.
Divendres Sant: Passió i mort de Jesús.
Pasqua de Resurrecció:Diumenge després del primer pleniluni de primavera.
Cicle de Pasqua: Set setmanes després del diumenge de Resurrecció, fins la Petecosta.
Ascensió del Senyor al cel: Quaranta dies després del diumenge de Pasqua.
Diumenge de Pentecosta: Venguda de l'Esperit Sant (Cinquanta dies després de Pasqua).
Corpus Chisti: Festa que se celebra deu dies després de la Pentecosta.

AQUEST ANY ÉS EL ANY DE LA FÉ.
 

dilluns, 6 de maig de 2013

TEMPS DE PASQUA


El temps de Pasqua són cinquanta dies en què els cristians celebrem amb alègria la preséncia de Jesús ressuscitat entre nosaltres. El Ciri Pasqual, símbol de Jesús viu, presideix totes les celebracions litúrgiques d'aquest temps. 
El sisè diumenge de Pasqua se celebra l'Ascensió de Jesús al Cel, (abans quaranta dies després de Pasqua).
Aquest temps finalitza amb la celebració de la Pentecosta (Cinquanta dies després de Pasqua) que commemora la vinguad de l'Esperit Sant sobre els apòstols i el naixement de l'Església.

dijous, 2 de maig de 2013


TEMPS DE QUARESMA

      La Quaresma representa el temps que Jesús es passà al desert pregant, meditant i dejunant abans de començar a predicar d'un poble a un altre.
      La Quaresma és el temps que els cristians dediquem a preparar-nos per celebrar les festes de Setmana Santa i Pasqua. Comprèn els quaranta dies abans de la Setmana Santa. Va des del dimecres de cendra fins al Diumenge de Rams.
      Els cristians tenim per costum el dijú i l'abstinència de menjar carn alguns dies de Quaresma i Setmana Santa:
           -El Dimecres de Cendra, tots els divendres i el Divendres Sant, són dies d'abtinència de menjar carn.
           -El Dimecres de Cendra i el Divendres Sant són dies de dijú.

A Setmana Santa els cristians recordem els darreres dies de la vida de Jesús.

HISTÒRIA DE SANT SEBASTIÀ

Sant Sebastià fou capità de la milícia romana i amic dels emperador Dioclecià i Masimià. Sota l'apariència de fervorós pagà, ocultava la seva condició de vertader cristià.
En assabentar-se que Sant Sebastià s'havia convertit al cristianime, fou condemnat a mort per traïr la religió dels seus avantpassats.
Fou assageltat i el deixaren mig mort. Una dona, anomenada Irene, en veure que no havia mort, se l'emportà a cas seva i, gràcies a la seva cura, Sant Sebastià va recuperar-se. Després, va dicidir anar a veure l'emperador per protestar per la injustícia que cometia cap als cristian. Llavors, per ordre de Dioclecià, fou lapidat i golpejat fins que va morir. Aquests fets succeiren a finals del segle III, a Roma.

Sant Sebastià és el patró de Palma. L'any 1523 va aparèixer una apidèmia de pesta a Mallorca, que produí una gran mortandad. De sobte, el mes d'agost va interrompre's. prest la gent va assabentar-se que el miracle havia estat obra de l'arribada a l'illa d'una relíquia de Sant Sebastià, concretamente l'os d'un dels seus braços, L'arcedià de Sant Joan de Colachi, església dels cavallesr de Rodes, Munel Suriavisqui n'era el seu propietari. Conta la llegenda que, quan l'arcedià i els monjos que l'acompanyaven, volgueren sortir del port de Palma per seguir el seu camí, una forta tempesta els ho impedí. Cada vegada que intentaven salpar del port, el temporal ressorgia amb força. Semblava com si la relíquia de Sant Sebastià no volgués sortir de l'illa, així doncs deixaren la relíquia a Palma, Al'endemà, els religiosos pogueren gaudir d'una mar en calma i partiren.
En memòria d'aquest seccés i a l'acabament de la pesta, la devoció a Sant Sebastià va gaudir de gran popularitat i l'any 1634 fou anomenat partó de la Ciutat.
Des de l'any 1977, s'inicià la celebració de la avui tradicional Revetla de Sant Sebastià, que és la festa popular més mutitudinària de Palma.
SANT ANTONI ABAT

Sant Antoni Abat va néixer a Egipte l'any 250. Fins al vint anys va ser llaurador, però després de sintir la crida de Déu, va vendre les seves terres, reparti els diners entre els pobres, i es retirà al desert.
La tradició pupular parla de múltiples temptacions que el demoni li posava i en les quals, a pesar de tot, mai no va caure.
Va morir l'any 356. La seva festa se celebra dia 17 de gener.
Se'l coneix també com Sant Antoni de Viana, Sant Antoni des porquet, Sant Antoni de Gener o Sant Antoni dets ases.
És un dels sants més polpulars; és el patró dels animals i de molts oficis relacionats amb la pagesia.
La celebració de la seva festa té dos elements o fets principal: els foguerons que es fan el vespre abans del dia de la festa i les beneïdes que es fan el dia de Sant Antoni.

dilluns, 4 de febrer de 2013

30 DE GENER DIA DE LA PAU

ORACIÓ DE SANT FRANCESC D'ASSÍS
Senyor, feu de mi un instrument de la vostra pau;
allà on hi haja odi, hi pose jo amor;
allà on hi haja ofensa, hi pose jo perdó;
allà on hi haja discòrdia, hi pose jo pau;
allà on hi haja error, hi pose jo veritat;
allà on hi haja dubte, hi pose jo seguretat;
allà on hi haja deseperació, hi pose jo esperança;
allà on hi haja tenebres, hi pose jo llum;
allà on hi haja  tristesa, hi pos jo alegría.

dilluns, 17 de desembre de 2012

EL CANT DE LA SIBIL·LA

EL CANT DE LA SIBIL·LA



El cant de la Sibil·la és l’element tradicional més característic de la celebració de la Nit de Nadal a Mallorca.

A l’antiguitat, les sibil·les eren dones que tenien el do d`endevinar el que succeiria. El cant de la sibil·la representa la llegendària Sibil·la d’Eritrea. Profetitza la segona vinguda de Jesús, al final del temps, per a jutjar totes les persones, anunciant els horribles signes que el precediran.

Aquest cant religiós i popular va arribar a Mallorca amb la Conquesta del Rei en Jaume. En aquell temps era cantat a molts indrets d’Espanya, França i Itàlia, però actualment només perdura a l’Alguer (Sardenya) i a Mallorca.

Inicialment es cantava en llatí, i eren sacerdots els qui ho feien, però, amb el temps, sorgiren versions en català.

Actualment sol ser cantat per una dona o bé un nin o nina que, des de la trona, entona, sense acompanyament musical i amb una melodia de cert caire morisc, les estrofes del terrible oracle. Entre les estrofes, l’orgue interpreta un interludi. El sibil·ler duu un sumptuós vestit i sosté amb les dues mans una espasa lluent.

Acabat el cant, amb l’espasa enlaire, fa el senyal de la creu. Antigament solia també tallar un fil que sostenia enfilalls de neules que queien damunt la gent provocant l’aldarull, especialment dels més joves. També era costum despenjar amb l’espasa una coca penjada sobre el sibil·ler que era el premi que li pertocava.


El jorn del judici
parrà el que haurà fet servici.

Jesuscrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada un lo just darà.

Ans del judici l’Anticrist vindrà
i a tot lo món torment darà
i se farà com Déu servir
i qui no el crega farà morir.

Gran foc del cel davallarà,
Mars, fonts i rius, tot cremarà.
Daran los peixos horribles crits
Perdent los seus naturals delits.


Lo sol perdrà la claretat,
mostrant-se fosc i entelat;
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.

Lo seu regnat serà molt breu;
en aquell temps sots poder seu
moriran màrtirs tots a un lloc
aquells dos sants, Elies i Enoc.

Als bons dirà: -Fills meus, veniu!
Benaventurats posseïu
el regne que està aparellat
des que lo món va esser creat!

Als mals dirà molt agrament:
-Anau, maleïts, en el turment!
anau, anau, al foc etern
amb vostro príncep de lo infern!

Oh humil Verge! Vós qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vostro Fill vullau pregar
que de lo infern nos vulla guardar.

El jorn del Judici
parrà el qui haurà fet servici.


dilluns, 12 de novembre de 2012

TEMPS D'ADVENT





En la religió cristiana, s'anomena advent el període de desembre previ a Nadal. Dura quatre setmanes que es poden marcar amb espelmes. És la preparació espiritual per a una de les festes més importants del calendari cristià. Durant aquest període és quan es dóna menjar al tió de Nadal. En la tradició anglosaxona que s'està imposant, hi ha calendaris infantils amb xocolates que es mengen cada dia. Taula de continguts Etimologia La paraula de "advent" prové del llatí i vol dir "arribada"; i la frase "adventus Redemptoris" vol dir "arribada del Redemptor". En el cas cristià, "advent" s'associa amb l'arribada del Nadal, que es correspon al naixement de Jesucrist. Significació cristiana L'advent dura de 21 a 28 dies, atès que se celebren els quatre diumenges més pròxims a Nadal. Marca l'inici de l'any litúrgic a gairebé totes les confessions cristianes. Va ser iniciada per Abraham. Durant aquest període, els feligresos, terme que es refereix a persones que pertanyen a una parròquia i hi són fidels, es comencen a preparar per celebrar la commemoració del naixement de Jesucrist i per renovar l'esperança en la segona Vinguda de Crist Jesús, al final dels temps. Tradicions Corona d'advent Durant l'advent, en certes cultures hom prepara a cada llar i a l'església una corona de flors, anomenada corona d'advent, amb quatre espelmes, una per a cada diumenge d'advent. Hi ha una petita tradició d'advent: a cada una d'aquestes quatre espelmes s'assigna una virtut que s'ha de millorar en aquesta setmana, per exemple: la primera, l'amor; la segona, la pau; la tercera, la tolerància; i, la quarta, la fe. Espelmes En el segle XIX, a Baviera (Alemanya), durant els dies d'advent, dia a dia, es recordava l'arribada del Nadal amb espelmes, traços de guix o decorant els dies del calendari amb guarnicions nadalenques. Calendari d'advent El primer calendari d'advent que es coneix era del 1851[1] i es va pintar a mà. El 1908, Gerhard Lang edità el primer calendari d'advent imprès, que va tenir molt d'èxit. Contenia vint-i-quatre estampes, com petites postaletes, on normalment hi havia un personatge religiós dibuixat: sants, la Mare de Déu, etc., que cada dia s'anaven enganxant al calendari. Més tard, per allà els anys 20, s'incorporaran en els calendaris d'advent 24 finestretes, una per a cada dia, a darrere de les quals s'amagaria una xocolatina. Temps d'advent Començament: L'Advent és el començament de l'any litúrgic, i comença el diumenge següent de la festa de Jesucrist. Fi: Advent ve d' "adventus", o sigui, vinguda, arribada, proper al 30 de novembre i acaba el 24 de desembre. Forma una unitat amb Nadal i l'Epifania. Color: La litúrgia en aquest temps és morada. Sentit: El sentit de l'advent és avivar en els creients l'espera del Senyor. Duració: Dura 4 setmanes. Parts: Es pot parlar de 2 parts en l'advent: des del primer diumenge el 16 de desembre, amb marcat caràcter escatològic, mirant la vinguda del Senyor al final dels temps; des del 17 de desembre al 24 de desembre, és l'anomenada "Setmana Santa" del Nadal, i s'orienta a preparar més explícitament la vinguda de Jesucrist, en la història del Nadal. Personatges: Les lectures bíbliques d'aquest temps d'advent estan tretes sobretot del profeta Isaïes (primera lectura), també es recullen els passatges més profètics de l'Antic Testament assenyalant l'arribada del Messies. Isaïes, Joan Baptista, i Maria de Natzaret són els models de creients que l'Església ofereix als fidels per preparar la vinguda de Jesús.