HISTÒRIA DE SANT SEBASTIÀ

Sant Sebastià fou capità de la milícia romana i amic dels emperador Dioclecià i Masimià. Sota l'apariència de fervorós pagà, ocultava la seva condició de vertader cristià.

En assabentar-se que Sant Sebastià s'havia convertit al cristianime, fou condemnat a mort per traïr la religió dels seus avantpassats.

Fou assageltat i el deixaren mig mort. Una dona, anomenada Irene, en veure que no havia mort, se l'emportà a cas seva i, gràcies a la seva cura, Sant Sebastià va recuperar-se. Després, va dicidir anar a veure l'emperador per protestar per la injustícia que cometia cap als cristian. Llavors, per ordre de Dioclecià, fou lapidat i golpejat fins que va morir. Aquests fets succeiren a finals del segle III, a Roma.

Sant Sebastià és el patró de Palma. L'any 1523 va aparèixer una apidèmia de pesta a Mallorca, que produí una gran mortandad. De sobte, el mes d'agost va interrompre's. prest la gent va assabentar-se que el miracle havia estat obra de l'arribada a l'illa d'una relíquia de Sant Sebastià, concretamente l'os d'un dels seus braços, L'arcedià de Sant Joan de Colachi, església dels cavallesr de Rodes, Munel Suriavisqui n'era el seu propietari. Conta la llegenda que, quan l'arcedià i els monjos que l'acompanyaven, volgueren sortir del port de Palma per seguir el seu camí, una forta tempesta els ho impedí. Cada vegada que intentaven salpar del port, el temporal ressorgia amb força. Semblava com si la relíquia de Sant Sebastià no volgués sortir de l'illa, així doncs deixaren la relíquia a Palma, Al'endemà, els religiosos pogueren gaudir d'una mar en calma i partiren.

En memòria d'aquest seccés i a l'acabament de la pesta, la devoció a Sant Sebastià va gaudir de gran popularitat i l'any 1634 fou anomenat partó de la Ciutat.

Des de l'any 1977, s'inicià la celebració de la avui tradicional Revetla de Sant Sebastià, que és la festa popular més mutitudinària de Palma.