dijous, 23 de maig del 2013

LES FESTES CRISTIANES -PERÍODES DE L'ANY LITURGIC-

Temps ordinari: De durada variable, entre el diumenge de Pestecosta i el primer diumenge d'Advent.
Temps d'Advent: Preparació per al naixement de Jesús: quatre setmanes abans de Nadal.
Temps després de l'Epifania: De durada variable, fins al comenxament de la Quaresma.
Dimecres de cendra: Inici de la Quaresma (quaranta dies abans del diumenge de Rams).
Temps de Quaresma: Quaranta dies fins el diumenge de Rams.
Diumenge de Rams: Entrada de Jesús a Jerusalem.
Dijous Sant: Institució de l'Eucaristia.
Divendres Sant: Passió i mort de Jesús.
Pasqua de Resurrecció:Diumenge després del primer pleniluni de primavera.
Cicle de Pasqua: Set setmanes després del diumenge de Resurrecció, fins la Petecosta.
Ascensió del Senyor al cel: Quaranta dies després del diumenge de Pasqua.
Diumenge de Pentecosta: Venguda de l'Esperit Sant (Cinquanta dies després de Pasqua).
Corpus Chisti: Festa que se celebra deu dies després de la Pentecosta.

AQUEST ANY ÉS EL ANY DE LA FÉ.
 

dilluns, 6 de maig del 2013

TEMPS DE PASQUA


El temps de Pasqua són cinquanta dies en què els cristians celebrem amb alègria la preséncia de Jesús ressuscitat entre nosaltres. El Ciri Pasqual, símbol de Jesús viu, presideix totes les celebracions litúrgiques d'aquest temps. 
El sisè diumenge de Pasqua se celebra l'Ascensió de Jesús al Cel, (abans quaranta dies després de Pasqua).
Aquest temps finalitza amb la celebració de la Pentecosta (Cinquanta dies després de Pasqua) que commemora la vinguad de l'Esperit Sant sobre els apòstols i el naixement de l'Església.

dijous, 2 de maig del 2013


TEMPS DE QUARESMA

      La Quaresma representa el temps que Jesús es passà al desert pregant, meditant i dejunant abans de començar a predicar d'un poble a un altre.
      La Quaresma és el temps que els cristians dediquem a preparar-nos per celebrar les festes de Setmana Santa i Pasqua. Comprèn els quaranta dies abans de la Setmana Santa. Va des del dimecres de cendra fins al Diumenge de Rams.
      Els cristians tenim per costum el dijú i l'abstinència de menjar carn alguns dies de Quaresma i Setmana Santa:
           -El Dimecres de Cendra, tots els divendres i el Divendres Sant, són dies d'abtinència de menjar carn.
           -El Dimecres de Cendra i el Divendres Sant són dies de dijú.

A Setmana Santa els cristians recordem els darreres dies de la vida de Jesús.

HISTÒRIA DE SANT SEBASTIÀ

Sant Sebastià fou capità de la milícia romana i amic dels emperador Dioclecià i Masimià. Sota l'apariència de fervorós pagà, ocultava la seva condició de vertader cristià.
En assabentar-se que Sant Sebastià s'havia convertit al cristianime, fou condemnat a mort per traïr la religió dels seus avantpassats.
Fou assageltat i el deixaren mig mort. Una dona, anomenada Irene, en veure que no havia mort, se l'emportà a cas seva i, gràcies a la seva cura, Sant Sebastià va recuperar-se. Després, va dicidir anar a veure l'emperador per protestar per la injustícia que cometia cap als cristian. Llavors, per ordre de Dioclecià, fou lapidat i golpejat fins que va morir. Aquests fets succeiren a finals del segle III, a Roma.

Sant Sebastià és el patró de Palma. L'any 1523 va aparèixer una apidèmia de pesta a Mallorca, que produí una gran mortandad. De sobte, el mes d'agost va interrompre's. prest la gent va assabentar-se que el miracle havia estat obra de l'arribada a l'illa d'una relíquia de Sant Sebastià, concretamente l'os d'un dels seus braços, L'arcedià de Sant Joan de Colachi, església dels cavallesr de Rodes, Munel Suriavisqui n'era el seu propietari. Conta la llegenda que, quan l'arcedià i els monjos que l'acompanyaven, volgueren sortir del port de Palma per seguir el seu camí, una forta tempesta els ho impedí. Cada vegada que intentaven salpar del port, el temporal ressorgia amb força. Semblava com si la relíquia de Sant Sebastià no volgués sortir de l'illa, així doncs deixaren la relíquia a Palma, Al'endemà, els religiosos pogueren gaudir d'una mar en calma i partiren.
En memòria d'aquest seccés i a l'acabament de la pesta, la devoció a Sant Sebastià va gaudir de gran popularitat i l'any 1634 fou anomenat partó de la Ciutat.
Des de l'any 1977, s'inicià la celebració de la avui tradicional Revetla de Sant Sebastià, que és la festa popular més mutitudinària de Palma.
SANT ANTONI ABAT

Sant Antoni Abat va néixer a Egipte l'any 250. Fins al vint anys va ser llaurador, però després de sintir la crida de Déu, va vendre les seves terres, reparti els diners entre els pobres, i es retirà al desert.
La tradició pupular parla de múltiples temptacions que el demoni li posava i en les quals, a pesar de tot, mai no va caure.
Va morir l'any 356. La seva festa se celebra dia 17 de gener.
Se'l coneix també com Sant Antoni de Viana, Sant Antoni des porquet, Sant Antoni de Gener o Sant Antoni dets ases.
És un dels sants més polpulars; és el patró dels animals i de molts oficis relacionats amb la pagesia.
La celebració de la seva festa té dos elements o fets principal: els foguerons que es fan el vespre abans del dia de la festa i les beneïdes que es fan el dia de Sant Antoni.